El procés tecnològic de la comunicació
Comunicar és transmetre informació entre un emissor i un receptor.
A la comunicació intervenen diferents elements: l’emissor, el canal de transmissió, el receptor i el codi de comunicació.
El codi de comunicació és el conjunt de símbols i regles per construir un missatge.
Les interferències són fenòmens que alteren el missatge, dificultant la seva transmissió o integritat.
🍅 |
Les telecomunicacions
La telegrafia elèctrica per cable va ser el punt dels avenços que avui podem gaudir. El domini de les ones electromagnètiques va permetre aquest important salt tecnològic.
🍅 |
Canals de transmissió
El cable de coure és conductor de l’electricitat. El cable de fibra òptica és conductor de llum. Les ones electromagnètiques es constitueixen en un canal de transmissió que pot viatjar per l’atmosfera terrestre i l’espai, sense cable.
Comunicacions analògiques i digitals
Una magnitud analògica pot prendre infinits valors que poden variar de manera contínua al llarg del temps.
Un valor digital pot prendre dos estats possibles: nivell baix o nivell alt. Es representen amb els dígits 0 i 1 i rep el nom de bit.
Un convertidor analògic-digital transforma les dades analògiques a un format digital, i un convertidor digital-analògic fa el contrari.
La velocitat de transmissió digital d’un mitjà és una característica molt important per valorar-ne l’eficiència, es mesura en bits per segon (bps).
Telefonia, ràdio i televisió
La telefonia ha permès la comunicació de veu persona a persona, de manera bidireccional, primer en ubicacions fixes mitjançant cable i, posteriorment, en ubicacions mòbils amb la telefonia sense fils.
La ràdio és un sistema de comunicació que empra les ones electromagnètiques, com a canal de transmissió.
La radiodifusió és un sistema de comunicació unidereccional que s’emet per a una audiència de radiooients.
En la modulació d’amplitud, l’ona de so modifica l’amplitud de l’ona portadora, que manté fixa la freqüència.
En la modulació de freqüència, l’ona de so modifica lleugerament la freqüència de l’ona portadora, la qual manté fixa l’amplitud.
La televisió és un dels mitjans de comunicació que ha tingut més impacte en el segle XX.
La captació de la imatge es realitza en càmeres proveïdes de sensors d’imatge.
En el centre emissor, els senyals comprimits modulen una ona portadora, amb una tècnica digital nomenada televisió digital terrestre (TDT).
Sistemes de posicionament terrestre
El globus terraqüi es fonamenta en un sistema de coordenades esfèriques que tenen dos valors: la latitud (l) i la longitud (L).
El sistema de posicionament GPS és el sistema predominant, es basa en un conjunt de satèl·lits que orbiten al voltant de la Terra.
Xarxes de dades
Tipus de xarxes
L’ordinador disposa d’una placa electrònica, anomenada placa de xarxa. Quan és de petit abast, rep el nom de xarxa d’àrea local o LAN, i quan és de gran abast es diu xarxa WAN. Per connectar els ordinadors a una xarxa cal un concentrador.
La connexió sense fils o Wi-Fi fa la mateixa funció, però amb ones radio.
Funcionalitat d’una xarxa
Una xarxa local permet compartir recursos, de programari i de maquinari, i la connexió a internet, en una empresa, un centre educatiu, una oficina, etc.
Es pot compartir un ordinador servidor de fitxers, el qual actua com a disc dur comú.
L’accés a internet és un recurs compartit d’una xarxa, ja que mitjançant un dispositiu anomenat encanimador o router, dóna servei a tots els ordinadors de la xarxa local. Es realitza a través de línia ADSL o de servei de fibra òptica.
Internet: estructura i funcionament
Internet és una xarxa de dades d’abast mundial en la qual estan interconnectats milions de dispositius digitals comunicats entre si.
Funcionalitat d’una xarxa
La xarxa és com una gran teranyina, formada per nodes i enllaços de connexió.
El protocol de comunicació
Els protocols de comunicació permeten la comunicació entre els ordinadors que estan dialogant, enviant i rebent dades. A internet el protocol emprat és el TCP/IP.
Models de comunicació
El model client-servidor s’estableix entre un ordinador que consulta informació i un altre que proporciona un servei o informació.
En la relació igual-igual cada ordinador pot actuar com a client i com a servidor d’altres connectats a la xarxa. S’utilitza a: eDonkey i Skype.
Informàtica en núvol
La informàtica en núvol és més coneguda per la seva acceptació en anglès: Cloud Computing. La seva aparició ha suposat un nou concepte en què dades i programari resideixen a internet.
Seguretat a internet
Cal assegurar-se que el navegador estigui actualitzat i activada l’opció d’actualització automàtica.
Esborrar periòdicament l’historial, la memòria de navegació i les cookies de navegació.
Tenir activada l’opció del navegador que evita les finestres emergents.
Per fer transferències de dades amb seguretat, fer-ho en webs que la seva URL comenci per: https://.
La xarxa LAN i/o ordinador han d’incorporar i tenir activat un sistema de protecció anomenat tallafocs o firewall.
Tenir instal·lat un programa antivirus i mantenir-lo actualitzat.
🍅 |